A tall de pròleg

A la seva manera, els socialistes han celebrat el centenari del "Manifest del Partit Comunista" de Carl Marx.
Per bé que amb un cert retard, nosaltres el celebrem a la nostra manera: restablint la veritat històrica.
En si mateix, el mètode d'anàlisi dialèctica no és dolent. Només cal començar-lo amb una bona base.
Al començament del món hom troba l'home i no pas la classe social. L'home inventà els estris, aquest concepte és anterior a l'home "posseïdor d'estris". La noció d'"apropiació" i d'"alienació" són típicament marxistes. El fill del rabí Mardoxai coneix de pe a pa les aptituds dels seus. Comprova com es feien seves les invencions i els treballs dels pobles occidentals. Aleshores Marx va tenir la idea d'engiponar una llei històrica, quan en realitat només era un acte de bandidatge sense futur.
A gratcient hem reprès el projecte de Marx i farem servir algunes de les seves formulacions per tal de rebatre'l. Així la demostració serà més fefaent. El manifest marxista avui representa un segle de tergiversació històrica.
Hem d'acabar aquesta conxorxa i a partir d'ara es farà justícia.

Marihuana legal, gener 2010

TEORIA DEL RACISME

Fa pocs anys que una bandera oneja en el món. No és de cap nació, de cap partit. És l'oriflama d'una nova espècie d'home, armats d'un coneixement nou i que pertany a totes les nacions... Aquests homes són els racistes.
Les potències del vell món, els apologistes d'antigues filosofies, els servidors de divinitats tronades, han fet causa comuna per tal de conjurar aquesta espècie d'homes i arrabassar-los l'estendard.
D'aleshores ençà, són titllats de racistes tots els qui s'oposen a la decadència dels seus pobles, de la seva raça; als qui s'oposen a l'asserviment. A qualsevol part del planeta també són acusats de feixistes, pel fet de defensar el penó racial.
Per als racistes, el moment oportú ha vingut per manifestar sense embuts la seva voluntat de rescabalar, entre els nostres valors, allò que és essencial, bo i vulgaritzant-lo. Ha arribat el moment que el mot racista deixi de ser un penjament i esdevingui allò que en realitat és, a desgrat d'aquest món atrotinat.
Els racistes volen oposar la claredat d'aquest manifest a les mentides, a les calúmnies, a l'odi que esventen les forces reaccionàries.

Aris i estrangers

La història del desenvolupament de tots els ésser vius, des del seu origen als nostres dies, és la història de les lluites de cada espècie contra les altres espècies. Serem més precisos, és la pugna de cada espècie per la seva existència, per viure.
Des de la creació del món, la història dels éssers vius demostra que sempre l'espècie més poc dotada, la més poc adaptada, sucumbeix davant de les altres, les quals l'eliminen. La races humanoides no han conegut altra dinàmica. La seva història és la lluita de races: el clan s'oposa al clan, l'orda a l'orda, la tribu a la tribu... A fi d'assegurar-se el panís de cada dia i preservar la seva vida, per conquerir o servar el terreny de caça, l'abastament d'aigua o la terra fèrtil amb clarianes...els clans foren destruïts. Les tribus victorioses van anihilar les tribus batudes. En la vellúria pobles sencers foren esborrats literalment de l'escorça terrestre. La tribu que guanyava era perquè tenia millors armes, millors estris i una organització social més perfeccionada. Aquesta preponderància emanava de l'aptitud dels homes del grup a crear tals instruments. La capacitat d'aquests homes per crear els estris, les armes, a imaginar una organització social i militar, afegit a les qualitats físiques i morals, eren la clau de l'èxit i determinava la victòria damunt dels no tan dotats.
És aquesta aptitud per crear instruments i armes, a servir-se'n ben bé, que ha permès a les races superiors reeixir sobre les races inferiors, a desgrat d'ésser sovint inferiors en nombre. Això ha fixat la marxa del progrés.
En acabat es van amorosir els costums, una humanització de la pugna entre les races. Es va introduir la clemència envers els vençuts i alhora va sorgir la primera diferència social. El vençut, en comptes de morir, esdevenia esclau. El vencedor era el seu amo i senyor. Aleshores la noció social de superior i de subordinat va prendre cos: l'amo i l'esclau; el patrici i el pleveu; el senyor i el serf.
Queda ben clar que aquesta divisió en estaments socials és el resultat de la pugna entre races. La divisió en classes socials i en castes és el resultat tangible, la manifestació exterior de la dominació de races superiors damunt de races inferiors. És el desenllaç de la conquesta d'una raça millor dotada sobre una altra raça no tan desenvolupada. En a jerarquia dels pobles, de les nacions i a l'interior dels estats la jerarquia dels homes, ens dóna el mateix resultat.
És evident que la història del món pot ser estudiada amb tanta precisió que qualsevol altra ciència dita exacta. Atès el descabdellament de la societat i del món que segueixen regles concretes, o sia, la de la lluita de races; els estats només són els instruments de domini d'una raça sobre una altra raça.
Per tant, el procés del desenrotllament humà està en funció de les regles de la lluita entre races. És aquesta lluita racial que determina el progrés humà. Qui estudiï la dinàmica de les races, li serà possible de preveure els trets essencials del desenrotllament històric ulterior. Fins i tot pot adaptar la seva posició política a les necessitats indefugibles de la història.
Ara bé, al principi hem vist com no és pas la riquesa, sinó la raça qui determina el rang social. Tenir més o menys riquesa només és el resultat d'aquesta diferència anterior, la racial. La societat burgesa va sorgir de la societat feudal, en el moment que les capes superiors feudals van quedar afeblides per les guerres, rebaixades per barreges racials. Total, va significar el declivi generalitzat, ja que van abandonar els seus privilegis que els conferia la seva raça.
Històricament, la revolució burgesa democràtica consagra la marginació d'una capa racial. Aquesta revolució no ha fet desaparèixer els antagonismes entre races, ni de bon tros. A desgrat de la seva propaganda que ens vol convèncer del contrari. La revolució burgesa democràtica ha abrivat els odis racials, ha accelerat la decadència general de la societat que ella ha creat.
Atesa aquesta degeneració tan general i tangible, els elements més sans i conscients de la raça s'han aglutinat en un reflex de defensa. A partir d'ara, la nostra societat es troba dividida en dos bàndols:

1. Els qui prenen consciència de l'eminent dignitat de la raça.
2. Els qui proclamen la igualtat de totes les races. Accepten tàcitament la dimissió, el declivi i la desaparició de la seva pròpia raça.

Ha començat una pugna entre els qui volen reconstruir la puresa racial, amb els seus privilegis; i els qui hi renuncien. Són aquests segons els defensors de les races inferiors. Aquesta lluita acabarà amb el triomf final dels qui volen servar la integritat de la seva raça. I de retop el valor de la seva cultura. A partir d'ara, els límits entre ambdós contendents s'ha traçat. És una guerra sense treva ni clemència.
La tirania de l'or
En el decurs del període històric més avinent, apareix el capitalisme com a mitjà de diferenciació social i com a base d'una nova estructura social. El capitalisme ha desvirtuat tot el desenvolupament de la tradicional lluita de races. El capitalisme ha basat la desigualtat dels homes en funció de la seva riquesa, en comptes de fonamentar-la en la desigualtat del valor personal, intel.lectual i racial.
Ara bé, l'estudi de les races i les seves tendències particulars, ens porten a creure que la valoració de la riquesa i no pas la capacitat personal, és una visió molt pròpia d'una ètnia concreta. És una ètnia que té una concepció del món molt seva. Aquesta escala de valors durarà el temps que duri la raça que ha imposat la tirania de l'or. Aquesta raça no és l'ària.
El capitalisme sols és un accident en la història del món ari, és mera contingència. El capitalisme és el mitjà d'expressió de les aspiracions d'aquesta raça exaltadora de la riquesa. I l'estructura social que ha creat correspon a la seva concepció de l'univers. El capitalisme no l'ha creat la raça ària, sinó una raça aliena que l'ha transformat en una eina de domini. Aquesta tirania de l'or s'acabarà el dia que el món ari digui prou.
Fóra inútil de resumir succintament el mecanisme del pas de la societat ària de caire feudal, a la societat capitalista, forma moderna d'oprimir els aris.
En el moment de la decadència de l'imperi romà, nombrosos grups de germànics hi van penetrar. La conquesta pròpiament dita coneguda amb el nom de "grans invasions bàrbares", només en fou el coronament, l'epitafi d'un llarg atzucac. Els germànics ja ocupaven l'imperi romà, abans d'envair-lo militarment, abans de pervenir al poder.
Seguint el mecanisme normal de la lluita de races, en la societat amb majoria germànica, les velles races autòctones foren bandejades, col.locades en segon pla econòmic i polític.
Els germànics, si bé van assimilar una part de la cultura llatina, van imposar a l'imperi romà l'estructura social dels pobles nòrdics. En tots aquests pobles hi ha hagut la constant del menyspreu de l'or i del poder que altres pobles li conferien. Els pobles nòrdics tenien com a deshonra traginar diners. Deixaven que se n'ocupessin membres de races estrangeres, considerades les més roïnes. Socialment els nòrdics van abandonar l'administració de la riquesa i del comerç de l'or i ho passaven a mans de les races inferiors, la raça jueva i d'altres. Talment com en la nostra hom confia a un bon comptable la custòdia d'una caixa de cabals.
Per tradició, els nòrdics es dedicaven a fer feines creadores: les grans invencions, les descobertes i les conquestes de nous territoris, són únicament obra seva.
A l'època que correspon històricament al temps del Reneixement a tot l'Occident europeu, els nòrdics descobrien aleshores noves terres i noves formes de producció.
Sigui dit de passada que les descobertes de continents representaven haver riqueses enormes, que anaven a raure a les butxaques dels versats en l'or.
Els invents científics i tecnològics conferien tot seguit una importància nova a les riqueses conquerides pels aris. Fou en aquell moment precís, només en aquell moment, que les riqueses van començar a ser indispensables a fi de desenvolupar els mitjans de producció. Fins aleshores era només el treball la clau del desenrotllament econòmic.
Els productes del treball humà, en comptes de restar valors individuals, esdevenen valors socials.
La industrialització tusta la porta dels versats en l'or, per tal d'obtenir diners per desenvolupar-se. Llavors la indústria va passar sota el control dels traficants d'or, en lloc de dependre dels seus creadors, els aris.
L'or ja no serveix més per satisfer les necessitats individuals. L'or esdevé un valor social en la mesura que és necessari per obtenir els mitjans de producció i matèries primeres.
La situació que es va crear va ser la següent. L'home ari va conquerir les riqueses i les va confiar a homes de races inferiors, relegats a fer aquest mester vil. Després l'ari inventa nous mitjans de producció. Per tal de fer-los servir en quantitat, per produir-los massivament, l'ari reclama les seves riqueses que fins aleshores havia confiat a les races inferiors. Caixers ingrats, servidors revoltats, els gestors de l'or amollen el diner no sense protestar. Finalment el restitueixen als seus legítims amos, els aris. Els gestors de l'or llavors exigeixen reparacions econòmiques, drets. Les seves reclamacions tot just comencen! En acabat exigeixen drets polítics. La "banca" posa condicions als homes aris que al capdavall són els creadors de la riquesa. En l'època precedent els aris van permetre l'existència de la banca i era aquesta es gira contra ells.
La banca comença per negar tres realitats inqüestionables:

1. L'origen ari del capital.
2. El valor social i no pas personal del capital.
3. El dret exclusiu que té l'ari de controlar la seva pròpia riquesa o capital.

Aquí, com en el període precedent i a totes les èpoques de la història, assistim a la lenta ascenció d'una ètnia, la qual acapara la riquesa econòmica i els mitjans de producció, ja que ha assolit el poder polític. Ja en temps de la decadència de Roma, els germànics poc a poc anaven fent-se seus els mitjans de producció, la terra; després els mitjans de conservar-los, les armes. Finalment van arrabassar el poder polític a Roma.
Quan va aparèixer el progrés tecnològic, una altra raça, inferior a l'ària, poc a poc va usurpar els mitjans de producció i usa com a intermediari la banca. Fou llavors que els banquers van capturar el poder polític, dominant-lo totalment.
Heus aquí les contradiccions de la nova situació:

1. La banca, controlada per la raça inferior, reté la riquesa sense tenir el dret que emani del seu valor superior.
2. Les races inferiors, la banca, no controlen els mitjans per conservar la riquesa. Les armes resten en mans dels únics homes que tenien valor i coratge, els aris.

El capitalisme és, doncs, un simple accident històric, un fet contingent. És també una crisi de creixement de la societat ària. Aquesta societat injusta durarà el temps que vulguin els aris. S'acabarà el dia que se'n cansin, bo i restablint el seu predomini racial.
Es va crear una situació consumada en el moment del pas de la societat feudal a la societat capitalista.
Les primeres invencions, la construcció de les primeres màquines, la possessió de nous mitjans de producció... esdevenen uns privilegis no pas dels qui han creat tot això, sinó dels traficants de l'or perquè amb l'or podien comprar-ho tot. Els aris eren els més aptes i realment creaven, inventaven tots els estris i màquines. Els mitjans de producció de mica en mica s'escapaven del control dels seus veritables propietaris. L'or era l'amo i senyor del treball d'altri. L'amo ja no era el qui la seva raça el col.locava al capdavant dels mitjans de producció. L'amo era designat pel traficant de l'or. La selecció es va fer a l'inrevés, contra els valors aris.
Atès que l'home de bona raça ja no controlava l'or, va perdre la seva independència en vist del serf i de l'usurer del ghetto. En un principi, l'or només era un mitjà còmode de bescanvi.
En alguns casos, sobretot a països nous, els homes de bona raça s'imposaven per la seva riquesa, no pas per les aptituds i la destresa. Aquests homes van acceptar les regles d'un joc aliè, que no havien creat ells. Van donar per vàlides les normes imposades per les races inferiors, usurpadores de la riquesa.
Amb l'aparició del capitalisme, van venir les divisions de classe social, sota formes noves. Apareixen no de resultes de la desigualtat entre les races, sinó com el resultat de la desigualtat de recursos monetaris. La possessió de l'or no estava en funció de l'aptitud ni de la creativitat de l'home. Depenia de la traça en el robatori de riqueses o bé d'aprofitar-se de la feina honrada del proïsme.
Amb l'adveniment al poder de les capes social-racials inferiors, la societat va canviar la concepció del món i l'estructura política. En usurpar el poder, les races baixes van maldar per justificar la seva exacció.

La falòrnia de la igualtat

L'afirmació que "tots els homes són iguals", valida l'ascensió al poder de les races inferiors i alhora el robatori arreu del món. Els infrahomes han penetrat en la política amb la possessió del capital, amb l'apropiació de la creativitat i de les descobertes fetes pels homes de la nostra raça. Els nous posseïdors del poder han aportat els seus propis valors morals, els quals fan servir per justificar la seva autoritat. Han preparat l'ensulsiada total dels homes racialment superiors.
Amb la revolució burgesa, o societat capitalista, es crea una nova escala de valors polítics i ètics. Fan possible la instauració de la república burgesa, en comptes de la jerarquia popular basada en la desigualtat entre les races, entre els homes.
A cada esglaó del procés històric, li pertoca una fase política precisa:

1. Races sotmeses pel senyor que les ha vençut, de les quals en treu serfs.
2. Els serfs emancipats s'associen i es dediquen al comerç. Tenen el dret de comprar mercaderies i de dur armes.
3. Aparició de repúbliques independents, engendrades pels mercaders i comerciants. És aleshores que es comença a valorar els homes pels diners que tenen i no pas per la seva raça i capacitat.

A grans trets, aquestes són les diverses etapes de l'ascensió de les races inferiors al poder i de la subsegüent davallada de les races superiors, les creadores.
Al mateix temps que minven els privilegis de raça, les reivindicacions de les capes socioracials inferiors esdevenen més i més agosarades, més altives. Fins que arriba el moment que l'equilibri es trenca, la riquesa a mans dels éssers inferiors permet imposar políticament la barreja de races. Cosa que implica l'enderrocament social i polític de la raça ària.
El govern modern només és l'administrador, el gerent dels qui amb la riquesa robada -i no amb la capacitat- han conquerit el poder polític. Totes les lleis decretades per aquests governs són un mitjà en la lluita de races i llencen per terra tots els valors ètics que fonamentaven els estats anteriors.
Han estat trancats els deures recíprocs que unien l'home amb l'home. A partir de llavors el "baró" ja no vetlla pels seus "vassalls". Els seus subordinats no li han de retre comptes ni cap "servei".
El capitalisme ha lliurat l'home sense defensa a la iniquitat, a la imprecació de l'or. Tota la solidaritat humana fou negada.
D'aleshores ençà només s'afirma el dèbit i el crèdit del capitalisme. L'home no és més que una xifra, un valor comptable que se'l sotmet a una explotació brutal, tractat a baqueta. L'honor i la dignitat de l'home no podran figurar quan es faci un balanç o un escandall. Àdhuc les relacions familiars s'han desvinculat de les relacions humanes, per esdevenir un càlcul d'interès. Alhora que la societat perdia el seu suport natural, la raça, arraconava tots els lligams humans. Ordre biològic contra natura, ordre polític contra natura...vet aquí la realitat de la societat capitalista. Aquesta, ha girat l'esquena a les relacions i a l'equilibri biològic naturals. Aquesta societat està concebuda per tal d'omplir les butxaques a alguns paràsits que l'han creada i que en viuen. Tal societat ha obert les portes a la competència eixorca i desgavellada, a l'anarquia total de la producció i ha possibilitat que les races inferiors usurpin el poder polític.
La producció ja no respon a les necessitats reals de la comunitat. Només representa la plus-vàlua per als usurpadors dels mitjans de producció. Al mateix temps que es perd la seva organització política natural, la producció perd també la seva base nacional.
El capitalista és cosmopolita per definició, perquè ho és la seva doctrina social i política, perquè ha trencat tots els lligams amb les bases biològiques de les societats humanes.

La barbàrie capitalista

Els únics motors de la societat capitalista són l'individualisme i l'afany de furtar. És a dir, el benefici obtingut sense el treball. Els valors ètics del capitalisme tenen per base els valors instintius de les races inferiors que els han creat. Aquestes races fan servir tals valors com a instrument de domini. El capitalisme sempre malda per obrir nous mercats arreu del món, cercar matèries primeres a bon preu, una mà d'obra força nombrosa i com més mal pagada millor. El capitalisme inventat per les races inferiors, menysprea els valors humans perquè no coneix l'abast dels valors hereditaris, ni les tradicions, ni les jerarquies racials. Fa mans i mànigues per tal d'anihilar les tradicions dels pobles, perquè són un escull al control de la Terra per part de les races inferiors. Perquè les tradicions poden barrar-los el pas a les riqueses i de la mà d'obra dels països conquerits.
El capitalisme afavoreix la transferència de poblacions i sobretot que les races es barregin. Tot això orquestrat amb els seus principis bàsics de la "igualtat" entre races. Cosa que li permet obtenir a preu baix un futral de treballadors dòcils. Mitjançant el mestissatge el capitalisme espera crear una massa nombrosa de subhomes sense tradicions, sense lligams polítics i sense els mitjans de defensar-se de la seva explotació.
Sota el nom de civilització, el capitalisme malda per desenrotllar arreu una barbàrie uniforme. Sota el nom de la igualtat racial, anivella a l'alçada dels subhomes i englobarà tota la civilització humana.
A tots els països, el capitalisme acusa els elements més sans del poble i ens els presenta com a l'enemic irreconciliable.
Els individus lleials a la tradició de la seva raça, no sols combaten el capitalisme com a mitjà d'acció político-econòmic, ans que també li clissen la seva estratificació racial. Reiterem que el capitalisme és l'instrument de domini de les races inferiors sobre tot el món. Prepara la decadència total de la societat humana, de tota la civilització.
La societat capitalista ha pogut desviar el camí regular de la lluita entre races, en un espai concret del planeta i durant un període curt. Hi ha hagut desertors de les races superiors que han adoptat el capteniment i els valors de les races inferiors. Una part important de cada raça ha estat reduïda a l'esclavatge per l'acció conjugada d'aquests traïdors amb els amos de la finança. En canvi, la part més pura de cada poble ha servat la lucidesa i ja es comença a reagrupar per tal de salvar la seva raça.
El capitalisme porta en el moll de l'os la llavor de la seva derrota: l'individualisme i la competència. El capital desenrotlla l'anarquia en la producció i ens aboca sempre a crisis violentes, lluites socials per assegurar-se el pa quotidià.
El capitalisme acumula riquesa sense parar, sense amoïnar-se ni poc ni molt de garantir a l'obrer una feina estable i regular. És incapaç de preveure les crisis econòmiques i menys de conjurar-les per sempre més. El capitalisme cada dia sotmet més i més pobles. Els desarrela les formes de vida, les tradicions, en redueix el creixement vegetatiu, la natalitat, per tal de provocar-los la decadència. Però aquesta provocació grollera abriva les elits racials de les nacions agredides a defensar-se, a batre el capitalisme, la seva doctrina i les seves causes. Finalment aquests homes revoltats restabliran una escala veritablement humana de valors.
El capitalisme, com més va, més barreges racials provoca, més mestissos engendra, més elements antisocials i asocials, cada dia més poc controlats. Això és la briva que ha infantat el capitalisme liberal. D'aquesta manera dreça un estol de subhomes que efectuen un progrés a l'inrevés. Ja que cada dia n'hi ha més que pervenen al poder.
En fi, el capitalisme és cosmopolita per definició i la seva concepció duu a la constitució d'estats tentaculars, que no tenen altra fita que el domini mundial. Altrament dit, la proletarització de les nacions, àdhuc de continents sencers. Ara bé, això provoca una reacció generalitzada davant d'aquests mètodes intolerables.
En tots els nivells, les forces regeneradores es reagrupen. Suprimiran el caos actual, faran justícia. Puix que aquesta anarquia va començar quan els subhomes van pervenir al poder polític.
Les races que configuren l'estat capitalista, ara per ara, són ineptes per batre's, per acomplir qualsevol creació. Han de confiar els laboratoris, les armes i els mitjans tècnics de la guerra als subhomes.
Són aquests que quan es veguin les orelles, quan prenguin consciència del seu asserviment actual, giraran aquestes armes contra el poder.
Per a la gran massa de la gent, el treball ha esdevingut una servitud, en comptes de ser un honor, un deure social, el mitjà per assegurar-se el pa quotidià.
Foren les capes racials més destres per a la creació les que van permetre l'accés a l'or als subhomes. I aquests es van apropiar de l'or i van ser amos de la producció pel capital.

Naixement d'una consciència racial

Ningú no es pot oposar de forma permanent a les lleis de la seva pròpia raça. Tot el desenrotllament de les societats actuals, sols és una lluita llarga de les forces biològicament sanes, contra les regles antinaturals imposades pel capitalisme. Cada dia lluiten més i més aquestes forces contra l'estructura capitalista i contra la seva dominació a través dels subhomes. D'altra part, cada cop que els elements sans d'una raça triomfen en algun indret del món, els fonaments del sistema capitalista trontollen.
Aquests homes sans, ferrenys, s'oposen al control omnipresent del capitalisme sobre els seus països, s'oposen a la decadència racial auspiciada pel capitalisme.
Però la xarxa capitalista no és dóna fàcilment per la pell. Quan algú li planta cara amb altivesa, el capitalisme concentra totes les forces per tal de produir una onada de ferro i de foc que esborri del mapa aquest èxit local, un redreçament de la raça ària. Doncs bé, a cada temptativa de ressorgiment ari, la crisi del capitalisme esdevé més greu. La seva capacitat destructora s'osca, perd potència, s'esgota.
Com més va, el capitalisme posa a l'oposició elements racialment sans i això ve provocat per la seva pròpia opressió econòmica, per la barbàrie de les seves actuacions i per la promoció constant de les races inferiors cap al poder.
Els homes que obren els ulls davant de la conxorxa capitalista, s'adonen de l'abisme que hi ha entre la representació econòmica, política i social del capitalisme i els anhels de la seva raça. És en aquest sentit que l'estat capitalista de mica en mica ha creat l'exèrcit que tard o d'hora el destruirà.
Cada cop són més escasses les relacions entre els dirigents de l'estat capitalista amb les bases populars. Cada dia és més evident que aquests dirigents representen menys el poble i que aquest se'n malfia més i més. Fins el punt de passar a l'oposició i a perfilar el combat regenerador.
Tot esforç per millorar honestament el nivell de vida del poble, ha d'anar articulat a la lluita per la independència política i per la protecció de la raça.
L'explotació dels pobles pel capitalisme internacional, sols és una conseqüència de la pugna entre races. El combat de les nacions per la indepedència ètnica i per la defensa de la raça comuna, comporta automàticament un combat per un nou ordre social i econòmic. Aquest combat no ateny pas els límits fronterers de qualsevol nació, puix que és d'abast més gran: és d'àmbit racial.
L'home ari ja n'està fart de la tirania de l'or, car aquesta l'ha proscrit. L'home ari ha passat a la iniciativa a fi de rescabalar els mitjans de producció usurpats per les races inferiors. Car al capdavall, va ser l'ari qui els va inventar, els va enllestir i els va promocionar. I aquest caient social de reivindicació ària, sols és una part del combat general que mena la raça per existir i recuperar-se del mal que li han fet.
El poder de l'or ha foragitat dels llocs de direcció econòmica els homes racialment superiors. Aquest procés de bandejament dels elements sans, no s'ha apaivagat i està impulsat per les lluites polítiques nacionals i internacionals. Els grans "imperialistes" estan controlats per l'alta finança internacional i operen a escala mundial. Han proletaritzat no sols la competència nacional, ans també un gavadal de nacions. Així, la ruptura esdevé total entre els grups ètnics proletaritzats i els seus governs titelles, agents dels imperialismes forans.
En aquest cas, el capital internacional que cau en mans de races inferiors, d'antuvi crea una contradicció i les armes se li giraran en contra i el venceran.
Proletaritzant no sols unes capes socials, sinó nacions senceres, els antagonismes entre rics i pobres es mitiguen de mica en mica dins de cada poble proletari. La consciència d'una comunitat d'interessos fa via i l'aliança dels capitalistes nacionals (cada cop més escassos) amb els treballadors nacionals, esdevé una realitat tangible i una necessitat vital. Només poden viure una mica més la minoria de capitalistes nacionals que col.laboren amb el capital internacional. És el temps que han de menester les races inferiors per eliminar aquest capitalista nacional...